Tornarem amb medalla!

Aquest dissabte capvespre és "sa festa des barco". Sa segona q organitzen aquest estiu es nostres amics de Safari. Sa primera (fa ara cosa d'un mes), amb so tema de Miami Vice, va ser un èxit. Aquesta, q anirà sobre Barcelona '92, pinta q tb ho serà. A sa festa hi haurà un podium, i mentre es barco estigui aturat, es premiarà a ses tres millors disfreses. Com a representants de sa selecció albano-kosovar "arapotsermai", hi haurà en ses seves respectives modalitats: en Coves, en MJ i un servidor. Confiem tornar amb medalla.

Yo te doy cremita... Tú me das cremita...

Que vas a sa platja i...no li vols dir a un amic q te posi crema per ses lliures interpretacions q poden fer ses teves amigues... Pues toma!
O... no li vols dir a una amiga q te posi crema per ses lliures interpretacions q pot fer sa teva amiga d'abaix... Pues toma!
De totes formes aquesta foto no és per enriurer-mos d'en Coves. És per avisar a sa gent de q no el saludi amb un cop de mà a s'esquena ni amb abraçades efusives.
No sigueu dolents...

Muro Vice

Aih... si en Don Johnson vegés aquesta còpia made in Taiwan...!



Des pantanos de Miami a s'aigomoll des cuarto d'en MJ. D'estar suelto per un veler a estar fermat amb una corretja de ca. Però era d'esperar es canvi de vida d'aquest animal, saps q és patir tot lo dia per si te pegaran un tir? Ara q, amb en MJ Crocketta tb estarà exposat als seus perills: tires de sucre, techo-minimal a tot volum, pomes rovegades... Ufff... em permi lo des tir no era tan mala idea.



En Sony Crockett i s'altre (es negre des pel rissat)(es q no volia dia "en Sony Crockett i es negre") sempre varen tenir una relació rareta. Una d'aquelles relacions q mos recorden a sa d'en Epi i en Blas, o a sa d'en Tintín i el capità Haddock... i no ho deim per sa foto.



PD: Si sa festa temàtica "Miami Vice" q va organitzar Safari a un barco va deixar aquestes perles fotogràfiques, vos imagineu ses imatges q mos deixarà sa pròxima q serà sobre "Barcelona 92"?! (Mos veim amb s'antortxa allà dia 2 d'agost!)

Rot fotogènic

Fàcil (diran alguns). Tonta (diran molts). De mal gust (diran casi tots).
Me cagon sa teva puta ànima (va dir en MJ).

Però així i tot, és una broma q vos ho recomano(això sí, una mica de seny i no ho faceu a ties)(he arreglat així és possible mal gust des vídeo?)(si no fos així, diré en defensa de sa meva persona q sa idea no és meva, és d'en Marc Mallafré)(chúpate esa, Marc!).

No és una broma complicada: Agafes algú pes coll (a ser possible un amic). Li dius q te vols fer una foto amb ell (o ni ho demanes, el simple gest d'estirar el braç i apuntar-vos sol bastar). En lloc de fer una foto fas un vídeo. I mentres ell fa cares per quedar guapo, tu (disimuladament) li tires un rot.

No tregueu conclusions precipitades. Proveu-ho, i ja me direu coses.

Todos un pasado tener.

Per desgraci o per sort.
Per treure pit o per amagar es cap.
Però tots tenim un passat q mos trepitja es talons. I en molts de casos mos hi pega coses.

Avui, aquest passat m'ha arriat una puta cossa a s'espinilla i m'ha deixat allargat.

Mira q he tengut temps de pensar una excusa q justifiqués sa meva actuació. I de fet podria dir coses com: era jove (encara tenia pèl), volia poder dir q havia participat en un curtmetratge, no hi havia actors, li vaig fer un favor a un amic... Però pq enganyar-mos: lo q jo desitjava, igual q tothom alguna vegada a sa seva vida, era sentir-me per un dia Jedai, i tenir sa meva pròpia espasa làser (pq tothom ho ha pensat alguna vegada, no?... Per si de cas, "no me hundiré solo": a n'es curt, encara q no hi surt pq estava darrera sa càmera, també hi va participar es Mut).

Obiwan, perdona-mos.

Un passat verd obscur

Coses des destí. Ahir, reorganitzant es traster (Mj, és aquella habitació petita on hi guardem trastos i sa fregona)(sa fregona és allò q té un palo i tires de banyeta abaix, q serveix per fer net), varem trobar dins una capsa un altre document històric (capaç d'enfonçar una carrera política): una foto des passat d'aquest pis, ara fa 8 anys.

Hem col.locat una franja negre sobre els ulls pq no es conegui q és en Mj el de sa foto (no volem marrons). I per si algun familiar es preocupa per sa "serietat" des pis, trankils: no era per fumar.

Claustrefòbia.

Claustrefòbia va ser s'espectacle q es Dimonis de Sa Pedrera van fer durant ses festes de San Joan a n'es Convent "d'allà abaix" (com diriem es q varem anar a escola "allà dalt"). Una molt encertada posada en escena amb un tema molt adient: na Verònica, llegenda urbana q ha estat en boca (o a damunt sa taula Ouija) de tots es joves de Muro en qualque moment, haguis estudiat "allà a dalt" o només haguis entrat a n'es Convent per anar a música amb na Joana Trinxatera.

S'espectacle fou inmortalitzat a ses mans des germans "tranquils, ja vos ho faig gratis... si a mi m'agrada" Mut Brothers.

Sa producció gràfica fou cosa des germà gran, en Sebastià.






A sa pàgina web: http://sebastiacapo.tk/, hi trobareu sa resta de fotos d'aquesta nit tan endiablada (no vos perdeu ses de "entrebastidors"). Per cert, si teniu una mica de temps, aprofiteu per mirar algun dels àlbums públics penjats... hi ha fotos moooolt guapes!

Sa producció audiovisual, un cop més, va ser cosa des germà petit: en Miquel.

Atrapado en el tiempo (05/05/2003)

Aquesta foto té 5 anys.
Sí, sí... 5 anys (i 2 mesos i 5 dies, per ser exactes). Qui ha visitat es pis alguna vegada (quan aquí qui mandava era na Mireia i na Neus) ho sabrà pes tros de sofà q es veu. Qui no, crec q ho podrà veure per sa cara de nin i es pentinat dels 80 d'en MJ.

S'altre dia, revisant un CD de fotos del 2003 (bueno, sa veritat es q cercavem alguna foto compromesa d'en Coves) varem trobar aquest document històric: una prova de q els anys no passen, de q en MJ no pot resistir-se a s'atracció natural d'un sofà i q, segons uns, ses bromes s'haurien de renovar; segons altres, hi ha bromes q no pasen de moda; i segons sa resta, en MJ sempre serà un objectiu.

Adéu, extorsionador.

Ja no serà necesari sa bossa de basura bomba.
Ni contractar a un sicari.
Ni pegar-li un empenta per ses escales.

Es pis torna estar lliure d'extorsions!

Però, pq creus q deu haver dimitit el "conserge"???
Contesta a s'enquesta de dalt a la dreta.

Un amic condecorat

El copilot (el de l'esquerra) és un amic des pis i habitual, fins fa poc, dels estius de Mallorca: en Fran. S'estiu passat va canviar l'Auba de Can Picafort per un altre lloc amb més gent xunga: el Golfo. La seva misió ("I see cows") era una tasca d'ajuda humanitaria on s'havia de sobrevolar punts claus i intentar identificar civils. Segons ell: "No va ser fàcil, s'helicoptero es movia molt i ells corrien tots es temps, en lloc de quedar aturats i aixecar sa mà. I clar, quan senyalaves amb so dit a un puesto, es cap d'un segon ja era a un altre puesto".

Encara q es nostre amic estava en un país en ple conflicte, i acostant-se a la zona zero, realment es d'admirar es bon humor amb so q treballa.

Aquest estiu li toca Marrocs. Sort, company!

El ataque del barbero nocturno

Del director de "Papelillos en los ojos" y "El zulo del pánico", llega ahora a las pantallas un nuevo film de terror: The nocturn barber.
Nadie está a salvo de su maquinilla de afeitar.

A por ellas... oeeeee...

Document gràfic captat per ses càmeres de seguretat de s'àtic de Portal de l'àngel... es mateix vespre!

No hi va haver supervivients.






Encara q no es vegi bé, és "ell" acorrelant a una presa.

Síndrome de Diógenes

Mira q pagam (millor dit, mos extorsiona) 10€ cada mes a n'es porter pq baixi sa basura. Mira q col.loquem ses boses de basura davant sa porta, i cada dia entram i sortim des pis mínim 4 vegades. I mira q sempre tenim visites (q se'n acaben anat en qualque moment).

Però, qui surti, baixarà sa basura (mecagonlostrum!)?

Documental inèdit

Son Bosc in live!

A Son Bosc ja no hi creixen ses flors!

boomp3.com

Vos haviem avisat: en Mj estava preparant es segon hit des seu ineternum disc. No sabiem si es pronòstics se cumplirien, hi havia poc temps i molta presió (no sabeu q és q en Coves toqui cada 5 minuts a sa porta des laboratori de so i digui lo de "ei, q tenim veïnats", o en Toni vagi diguent tot es temps: "q no mos haureim de comprar uns auriculars!?". Però al final, tal hi com estava previst, i tal com desitjava tota sa comunitat de pisos, en Mj va acabar....
I Las Perras van tancar es seu espectacle amb sa nova cançó de Mjee Productions a tot volum.

Escolta-la aquí o a s'apartat de dalt des bloc. O baixa-te-la per s'Emule. O demana-la i te l'enviarem per email. Però fes correr sa cançó. Reenvia-la.

Ell vol èxit i repercusió. Noltros q sa cançó soni a n'es hotels aquest estiu (o q s'Ajuntament el desterri).

PD: Una cosa bona té aquesta cançó: ara no sona s'altre tot es temps quan entres a n'es bloc. Buf... quin alé!

OT'agraden molt o nOT'agraden gens.

Així són els concerts de Las Perras: o t'encanten o les tiraries un pedra pes cap. Per això aquest any, per saber si sa gent les seguia per amistat o per sa música, s'Ajuntment de Muro va contractar en Risto (sa putada es q amb so pack entrava en Jesús Vázquez, q li agrada més un micro q a un tonto un chupa-chups).

Segons en Risto, Las Perras tenen molts d'amics.




"Ha estat divertit participar en aquest espectacle. Mai m'havien fet una càmera oculta... pq tot era una puta broma, no?" Risto.

San Joan. Una festa amb pedigree.

Per fi. Ni com teloners, ni grup de bar, ni com a grup de proves de so. Aquest any, Las Malditas Perras Callejeras varen tancar es concerts de ses festes de San Joan de Muro, siguent millors en tots els aspectes (menos el musical) sobre els altres 2 grups. Segons es pis (per s'amistat q mos uneix, a part d'una mare a un servidor) mos van agradar molt. A n'en Risto em permi q no tant (i a n'en Blai jurariem q tampoc).

Dr. Jeckill i Mr. Hyde

"Ojo" a com una petita ensumada de feromones femenines pot transformar a una adorable persona en un "asesino" de galtes, colls i orelles... (de sa foto 1 a sa foto 2 van passar 4 segons)(y hasta aquí puedo leer...).

La danza de la lickipèdia

Encara ara hi ha tribus de s'Amazones que practiquen sa "danza de la lluvia". Aquests indígens (normalment els caps de les tribus) es reuneixen a la sortida del Sol per cantar, ballar i cridar, reclamant al cel q plogui.
Q deu demanar sa "danza de la lickipèdia"? Q ploguin dones???

Welcome, Licky!

Després de mesos sense passejar es seu tipo (ni sa seva llengo) per s'illa, era d'esperar q sa tornada a casa des "o rei" de sa lickipèdia fos aclamada per sa masa femenina. Pq "Qui f*** es dia de San Joan, f*** tot l'any". I això elles ho sabien. I ell tb...








Si vol veure sa resta de fotos de fans o víctimes afectades pes atacs lickipèdics, les trobaràs totes aquí: http://picasaweb.google.es/BetterInCercle/LickyFans/
Vigila... hi pot haver sa teva novia, germana, mare, ca...

PD: a n'es pis estem preparant una segona edició de pegatines lickipèdiques, si en vols (per penjar a sa nevera, per tapar un forat de sa paret, per aferrar a s'esquena d'un amic...) deixa-mos un comentari i te'n enviarem una de cada. Llarga vida a sa lickipèdia!