dilluns, 21 de juliol del 2008

Todos un pasado tener.

Per desgraci o per sort.
Per treure pit o per amagar es cap.
Però tots tenim un passat q mos trepitja es talons. I en molts de casos mos hi pega coses.

Avui, aquest passat m'ha arriat una puta cossa a s'espinilla i m'ha deixat allargat.

Mira q he tengut temps de pensar una excusa q justifiqués sa meva actuació. I de fet podria dir coses com: era jove (encara tenia pèl), volia poder dir q havia participat en un curtmetratge, no hi havia actors, li vaig fer un favor a un amic... Però pq enganyar-mos: lo q jo desitjava, igual q tothom alguna vegada a sa seva vida, era sentir-me per un dia Jedai, i tenir sa meva pròpia espasa làser (pq tothom ho ha pensat alguna vegada, no?... Per si de cas, "no me hundiré solo": a n'es curt, encara q no hi surt pq estava darrera sa càmera, també hi va participar es Mut).

Obiwan, perdona-mos.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Toni... yo no soy tu padre.

Anònim ha dit...

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuooooooooooooooooooooooooooooooo

Anònim ha dit...

eres joves... i estaves prim, ejem ejem...

Anònim ha dit...

estàs més guapo ara!

Anònim ha dit...

ta mare ho sap lo q feies en ves d'estodiar...?

Anònim ha dit...

teniu un Halls?

Anònim ha dit...

vos pegaré un tir a n'es pis!