Afers Exteriors a Tanzania (per "MikiJaume")

Es passat mes d'agost, s'equip d'Arapotsermai (bé en realitat en MJ i col·laboradores) va viatjar fins a Tanzania per recórrer un dels països més emblemàtics des continent Africà.



A banda de descobrir coses com: sobreviure en un país del 3er món 6 dies sense maletes, sobornar amb només 5$ a policies extorsionadors, dormir en un aeroport africà o entrar en un país com Tanzania haven-te oblidat sa cartilla de ses vacunes, també varem descobrir q: si ets despistat, ho ets per tot el món (a cada poble on vaig anar vaig perdre algo).

Tot i lo accidentat des viatge, s'aventura no pogué ser més emocionant i econòmica: allà per arribar a una illa no fa falta tenir dobers, sino dos coons o poc coneixament (hi haguéssiu pujat en aquesta barca?)...



Això sí, va valer la pena: no cada dia pots esser protegonista d'un documental des que surten pes "National Geographic" o per "La2" es capvespres. I no cada dia pots fer sa monea damunt un manglar...




Atravessar caminant autèntiques selves tropicals no va ser gens complicat per jo: no sabeu lo que és caminar entre sa borra que surt (segons en Toni de sa brutor, segons jo de la nada) pes passillo des pis.




A Àfrica també se fan Safaris!,però aquets són pels parcs Naturals del Serengeti, i no per sa Salafònica o Menta, encara que de Nyus i Ienes se'n poden veure a n'es dos llocs... i qualque buitre (a no, que en Coves no hi era...)




En es Safaris peguen cops de calor (i a n'es d'Àfrica també).



En es fondo, Tanzania no és tan diferent de Muro: tenen un bar a sa plaça, que vendria a ser es Sami... (es blanc de l'esquerra sonc jo).



i un mercadillo com es des diumenges...



Però si algo varem fer a Àfrica, a part de regatejar tot lo dia per dos putes cèntims de merda, va ser fer amics, que per cert, a tots se'ls entenia igual de malament...




en Gaspar de s'Ermita...



n'Antònia Pitón...



en Jaume es Bisco...



I mirau si tenia por de ses represàlies de'n Toni per així com havia deixat es pis, que me vaig pensar veure'l per allà (lo que tenia sa cara verdosa i una motxilla molt gran a s'esquena). Quan vaig veure que no deia res de granar o escurar, vaig intuir que no era ell.



Però sens dubte es moment més emotiu des viatge (a part dels despertars enrevoltat de dones) va ser sa retrobada amb ses maletes (no sabeu s'alegria q va ser no haver-me de posar més roba interior de na Neus!)(mai hagués pensat q un tanga era tan incòmode!)



Moraleja des viatge: "A quien buen árbol se arriba...



... hoja de plátano le cobija"

Misterios sin resolver

S'altre dia vaig arribar a n'es pis i me vaig trobar damunt sa taula des sofà (sa q en Mj sempre deixa sa poma)(i a vegades sa peladura des plàtano)(i ses tires de medir sucre)(i es danone amb sa cuereta dedins)(i ses miques des "xigarro")... pues aquí, a aquesta taula, m'hi vaig trobar una nota. Per sa lletra (i pq abaix posa es nom) queda clar q és d'una tia.

Es problema és q sa nota plantetja molts d'interrogants, q per no ser indiscrets, no les hi demanarem a n'en Mj. Però sí q, pq ens preocupa es nostro amic, ho podem demanar a sa gent pq ens ajudi a resoldre aquest misteri: pq en Mj es va quedar lo següent de sopa?... pq li va donar pena a ella despertar-lo?... q feia en Mj dormint a les 2:32h un divendres?... devia somiar amb negres q el ficaven dins una olla?...

Un alumne avantatjat

Mireu per favor quina planta d'aborigen. Quin saber estar damunt s'arena. Quina "pose". Quina facilitat per aconseguir armes. Quin instint de caça. Quina manera de pronunciar: "aquets són bons"...
És en Marc, s'alumne de mallorquí més avantatjat de s'escola Arapotsermai.
De fet, ja té es FIRST, i a Croàcia va fer ses pràctiques.
Segueix així, Marc.
Aviat seràs un autèntic "perdut de Muro" i sabràs xepar perfectament per la mitat ses galletes de Can Gori amb ses dents.

PD: sí, és un eriçó lo q s'està menjant.

Es blog és un punt turístic

I com a tal, ha de fer promoció. I com ho podiem fer amb so presupost q quedava dins es pot de comprar es pa? Pues fent algo q mos sortís gratis: posant es link des blog a un punt molt turístic. Per exemple, a n'es Muro de Berlín (vos imagineu a quantes fotos haurà sortit es blog de forma subliminal?).

Fe de ratas

S'equip d'investigació des pis, format per en Mj i es seu amic imaginari (n'Alfred Picó), va descobrir després de visionar 56 vegades es vídeo de sa broma, q akest estava manipulat: li faltava un tros. Pareix esser q es sa gent des Youtube va censurar sa part final des vídeo pq contenia imatges amb massa violència en contra d'un dels seus proveïdors principals de vídeos, en Toni.

Després de dies de negociació amb els webmasters de Youtube, hem aconseguit, gràcies als advocats d'en Toni (q són mateixos q els de n'Urdazi i es d'en Berlusconi) q es vídeo estigui penjat durant 5 dies a n'es Youtube. Després, per por q menors d'edat, seguidors d'en Toni o imitadors d'en Mj vegin es vídeo, s'eliminarà.

Aprofeiteu ara q encara hi és.

Un altre music que fa merda.

Literalment.



Vos posam sa foto de cara, per si no l'havieu reconegut d'esquena.
No; no és un mariachi tocant una ranxera de merda.
És el cantant des Henteligens fent merda i tocant una ranxera(Jaume, és el preu de sa fama).

Hogar, dulce hogar.

Per fí, després d'un mes amb un pis pràcticament buit (bueno, ple de pols), torna sa normalitat: torna sa poma rovegada damunt sa taula, torna sa imatge d'en Mj acubat a n'es sofà...



... i com no, tornen ses "brometes d'en Toni".

Habitación con vistas en general

Després de que diversos grups terroristes rebutgesin sa nostra oferta de lloguer d’habitació per ficar-li gent segrestada, hem començat es càstig per intentar trobar company/a de pis.

No serà fàcil trobar un individu com en Mj: capaç de moure's amb soltura dins 6 metros cuadrats, capaç de respirar menos per no acabar-se s'aire de s'habitació, amb sa postura positiva de "no passa res si sa finestra només s'obri 2 pams (pq pega a n'es llit), total, ses vistes són a s'estenedor". Capaç de dormir amb so router i ses seves ones magnètiques davall es llit (pq sa connexió està allà). No serà fàcil trobar una persona q sàpiga dur tan bé lo de tenir s'habitació just davant des banyo i q quan algú fa "popó", i deixa sa porta oberta, sentir com entra tot es tiro.

Per això, per fer-ho més fàcil, ja no li diem es zulo; li diem s'habitació des pasillo. No diem lo des router; diem q té molt bona cobertura wifi. I no diem q sa finestra no s'obri; diem q té finestra.

Així q, si coneixeu algú (desesperat)que cerqui pis, digueu-li q mos cridi. Es nostre encant farà sa resta.

Noltros mentres tant hem posat un anunci a n'es veïnat (es q no tenim balcó).

Adéu, talibán de sa convivència.

Adéu a ses escurades amb merda enganxada de 3 dies.
Adéu a n'es plat des dinar damunt sa taula des menjador.
Adéu a pipes aferrades per sa sola de sa sabata.
Adéu a 6 lavadorades seguides.
Adéu a sa motxila tirada damunt es sofà com si fos un coixí.
Adéu a "ja ho sabem...!"
Adéu a "me preo!"
Adéu s'arròs xino congelat i a ses salsitxes precuinades amb patatilla.
Adéu a n'es 3 primers acords.
Adéu a sa foto d'en Silvester Stallone fent peces (bueno, igual no)
Adéu a n'es pa bimbo amb nocilla.
Adéu a s'okupa "de la paff".
Adéu a sa canço número 5 de Violadores del verso.
Adéu a ses estodiades de mitja hora es vespre antes de s'exàmen.
I sí... adeu a ses Coca-coles de 2 litros i a sa seva curta vida fora de sa gelera.

Adéu Paquito.

PD: Paquito, això no vol dir q t'enyorem, per lo q: NO venguis es cap de setmanes pes pis!