dimarts, 5 d’agost del 2008

Olimpiadas en el mar.

Sense himne. Sense abanderat. De fet, sense bandera pròpia i tot... Sa selecció "d'arapotsermai" (amb representants en diferentes modalitats com: atleta dopat, halterofilia, llebre de carreres llargues i foto finish) es va presentar a ses Olimpiades des Safari Boat amb només 3 promeses: vigilar q en MJ no pegàs dins s'aigo, guanyar una medalla i disfrutar de sa festa. I ho varem aconseguir casi tot.






Des d'aquest bloc, i supós q xerro en nom de molta més gent, volem donar s'enhorabona (i a n'es mateix temps ses grasis) a sa gent des Safari per aquesta festa. No és fàcil organitzar una cosa així (150 persones damunt un barco, 4 dj's, una festa de disfreses...). Al.lots, va estar molt bé. Esperam amb ganes sa pròxima!









Si te vas perdre sa festa (per lo q sigui) o hi eres i no te'n recordes (per lo q sigui) trobaràs totes ses fotos des creuer Safari Boat en aquest link:

http://picasaweb.google.es/BetterInCercle/SafariBoat

Una gran festa. Sí. Però q hagués estat d'aquesta festa sense s'èxit q sona a totes ses ràdios de Mallorca q tenen un programa de protecció a sa naturalesa (és a dir, q sona a ONA Mallorca?!) Què hagués estat d'aquesta festa sense "a son Bosc ja no hi creixen ses flors..."?!



Tal com estava previst, poc després d'haver començat sa festa dos jurats (preferim no dir q eren en Budi i na Mireia, per por q no s'acusi a ningú de tongo) varen escollir ses 3 millors disfreses. I després de més de 2 voltes per es barco i més de 5 minuts reunits debatint qui era més amic, sa classificació va quedar així:

En tercer lloc: es grup d'anàlits d'antidòping!


En segon lloc (sí, sí, sí): es campió albano-kosovar d'halterofilia... en Rafeeeeeeeeeeel... Cooooveeees...!


I en primer lloc: es duo d'esgrima!


A tot això cal destacar una menció especial: es premi, segons es jutges, "pixarada fora de test" (segons noltros, es més original).

Joan Toni, q diguin lo q vulguin: tu no te vares equivocar de festa (igual sí d'any... però això era lo de menos).



Però bueno... anem a n'es "quick" de sa qüestió: noltros hem cumplit.
Vos varem dir q tornariem amb medalla, i així ho fem.
I es q només va fer arribar en Coves a n'es barco i tots ja sabien q seria medalla. Segons noltros, d'or. Segons es jutges, de plata.
Enhorabona per sa teva primera copa en algo.

Veni. Vidi. Vixi.



Vos deixam amb sa demostració de força, tècnica i saber estar en una festa que va fer es nostre bicampió d'halterofilia, i q el va colar directament a sa final.



Com a anècdota de sa festa mos quedam amb sa manera (diga-li rústica, diga-li si ho faig amb un ganivet igual me tall una mà) que té es nostre amic Mut per obrir una sindri.



I per acabar, com a curiositat des dia, mos quedam amb un tio: un fan d'en MJ (he dit tio, no tia. Que quedi clar. No és per insinuar, és per si de cas).
Sí. Com sona. Es veu q a sa pasada festa des barco, un tio (amb "o" final) es va "enamorar" d'en MJ i es seu cocodrilo (com a cocodrilo entenem "cocodrilo de peluche"; no volem malsentesos metafòrics com podrien dur animals com: cobra, anaconda, anguila...). Fou tal sa devoció q li va despertar es nostre amic q dissabte va aparéixer a sa festa vestit de... no ho sé ben bé de què, però amb un cocodrilo (de plàstic), cercant en MJ per tot. Segons es nostres amics, és un "amor de festa"; segons jo... bueno, jutgeu vosaltres mateixos a partir des texte q es pot llegir a sa foto (però jo crec q "el de la antorcha" vol algo més q fer foc).


7 comentaris:

Anònim ha dit...

wala pulos imo blog.

Anònim ha dit...

Com és que ningú m'ha avisat per venir a n'aquesta festa? Cagondey, hagués lligat i tot !!!

Anònim ha dit...

Mj... t'ho puc dir més alt, però no més clar!
Done'm una oportunitat!... mai se sap...!

Anònim ha dit...

Obris igual els melons, Mut?

Anònim ha dit...

joan toni!... ets es millor!

Anònim ha dit...

no hi va haver lickipèdies a n'es barco???

Anònim ha dit...

Al.lots i al.lotes desconfiau plenament de tots aquells que baix els efectes dels "lacasitos" filen massa prim, veuen allà on no hi ha, i es volen passar de llests... Esta ben comprovat que més tard o mes prest treuen a la llum el seu propi interior, mitjançant crítiques basades en pròpies repressions...Realment els "lacasitos" fan mal pes cap i no són crosteres a tots aquells que no han nascut fills de la diversió. Que tengueu un bon dia, ens veim el proper dia 6 de setembre. Cocodrilo Dundee, és a dir, es de sa antorcha, Sebastià Serra Gómez.