Afers Exteriors a Tanzania (per "MikiJaume")

Es passat mes d'agost, s'equip d'Arapotsermai (bé en realitat en MJ i col·laboradores) va viatjar fins a Tanzania per recórrer un dels països més emblemàtics des continent Africà.



A banda de descobrir coses com: sobreviure en un país del 3er món 6 dies sense maletes, sobornar amb només 5$ a policies extorsionadors, dormir en un aeroport africà o entrar en un país com Tanzania haven-te oblidat sa cartilla de ses vacunes, també varem descobrir q: si ets despistat, ho ets per tot el món (a cada poble on vaig anar vaig perdre algo).

Tot i lo accidentat des viatge, s'aventura no pogué ser més emocionant i econòmica: allà per arribar a una illa no fa falta tenir dobers, sino dos coons o poc coneixament (hi haguéssiu pujat en aquesta barca?)...



Això sí, va valer la pena: no cada dia pots esser protegonista d'un documental des que surten pes "National Geographic" o per "La2" es capvespres. I no cada dia pots fer sa monea damunt un manglar...




Atravessar caminant autèntiques selves tropicals no va ser gens complicat per jo: no sabeu lo que és caminar entre sa borra que surt (segons en Toni de sa brutor, segons jo de la nada) pes passillo des pis.




A Àfrica també se fan Safaris!,però aquets són pels parcs Naturals del Serengeti, i no per sa Salafònica o Menta, encara que de Nyus i Ienes se'n poden veure a n'es dos llocs... i qualque buitre (a no, que en Coves no hi era...)




En es Safaris peguen cops de calor (i a n'es d'Àfrica també).



En es fondo, Tanzania no és tan diferent de Muro: tenen un bar a sa plaça, que vendria a ser es Sami... (es blanc de l'esquerra sonc jo).



i un mercadillo com es des diumenges...



Però si algo varem fer a Àfrica, a part de regatejar tot lo dia per dos putes cèntims de merda, va ser fer amics, que per cert, a tots se'ls entenia igual de malament...




en Gaspar de s'Ermita...



n'Antònia Pitón...



en Jaume es Bisco...



I mirau si tenia por de ses represàlies de'n Toni per així com havia deixat es pis, que me vaig pensar veure'l per allà (lo que tenia sa cara verdosa i una motxilla molt gran a s'esquena). Quan vaig veure que no deia res de granar o escurar, vaig intuir que no era ell.



Però sens dubte es moment més emotiu des viatge (a part dels despertars enrevoltat de dones) va ser sa retrobada amb ses maletes (no sabeu s'alegria q va ser no haver-me de posar més roba interior de na Neus!)(mai hagués pensat q un tanga era tan incòmode!)



Moraleja des viatge: "A quien buen árbol se arriba...



... hoja de plátano le cobija"